Notícies Càntirs

UTOPIES I DISTOPIES CULTURALS A L'HOSPITALET

 

Des de Càntirs de la Memòria pensem que la cultura és consubstancial a la vida, transformem el nostre entorn, les nostres relacions, a mesura que ens transformem a nosaltres mateixos. Les dimensions materials, doncs, es presenten indissociables de les dimensions simbòliques i afectives del nostre dia a dia. Inventar, crear, produir, com pràctiques culturals quotidianes que sostenen les nostres vides.

Per això, en aquest acte, Utopia i Distopia. Pràctiques culturals a l'Hospitalet, volíem posar al centre la imaginació, mirant tant cap a la utopia com cap a la distopia, des d'un punt de vista diferent, des de l'experiència i, també, des de l'humor. Imaginar nous mons i nous reptes, imaginar sense embuts.

En aquesta ocasió, hem comptat amb la presència de vells i nous amics i amigues que ens van oferir sis històries, relats i raons per continuar pensant el futur de la cultura a l'Hospitalet de Llobregat. Aquí us deixem un resum del què vam escoltar i veure.

 

 

Alba G. Mora, és editora i il·lustradora, veïna del barri de La Florida de l'Hospitalet, ens va comptar un escenari cultural utòpic de la ciutat. Partint d'imatges urbanes, de records familiars o problemàtiques de ciutat, ens proposa trobar la bellesa més enllà de l'estigma "que a vegades ens descobreix com hostils, però que alberga moltes coses més de les quals es veu a simple vista".

 

 

Amb el Victor Recort, periodista cultural i narrador, hem entrat de ple en un escenari distòpic i humorístic sobre la cultura a l'Hospitalet. "Som el que som el cap de setmana". Un mosaic sobre la precarietat, sobre la diversitat cultural, sobre els imaginaris futurístics i més: "La distopia és que algú et trepitgi el sol que fregues".

 

 

 

Per la seva part, Akelharre Jove, col·lectiu autorganitzat de joves de l'Hospitalet, ens va presentar una radiografia de la cultura a la ciutat, amb una mirada ampla, decolonial i crítica per pensar la utopia. "La gestió cultural de base crea precedents i acaba sent el mirall on les institucions observen per acabar recollint els seus fruits".

 

 

Nando Cruz, periodista cultural, col·laborador en diversos mitjans de comunicació, ens convida a una història futura, any 2030, on es barreja la utopia amb la distopia. Un escenari on la cultura a l'Hospitalet flueix per tots als parcs, amb moltes activitats, però només als caps de setmana, on "qui posa més pasta es queda amb el millor festival".

 

 

Imaginant un món utòpic per a l'Hospitalet, en Jordi Oliveres, agitador cultural i impulsor de la plataforma Indigestió, ens va narrar un 2025 on la fantasia institucional de "l'emprenedoria i el model de les ciutats de les fires, s'ha ensorrat", i perquè això passés va ser gràcies a les sinergies de les treballadores de la cultura amb els moviments per l'habitatge digne i la seva victòria per una renda bàsica universal.

 

 

Per últim, el Fernando Panigua, treballador i activista cultural, ens porta a una divertida distopia on no va quedar canya dreta: la idea del Districte Cultural ha evolucionat a un ressort turístic i la regidoria de Cultura s'ha transformat en la regidoria de Turisme, "porque como todo el mundo sabe, cultura y turismo es exactamente lo mismo". En aquesta distopia el turisme es presenta com l'única gran cultura i on els joves hauran de treballar. Ens sembla tan llunyana aquesta distopia?