El projecte
Aquesta intercooperació de Càntirs de la Memòria vol servir per enfortir un espai de debat i autoaprenentatge que visibilitzi la genealogia de les pràctiques i les polítiques culturals a la ciutat i incideixi tant en la consideració social de la cultura, com en les polítiques públiques locals, com en l’economia local de la cultura per tal d’afavorir una cultura de proximitat.
L'espai d'intercooperació vol ser referència a la ciutat per construir i posar en circulació nous relats entorn a la cultura, el territori i l'economia. La Taula de Cultura municipal està altament institucionalitzada i promou un model cultural vertical i mercantilitzat que deixa fora l'economia social i solidària i les perspectives que posen al centre els drets culturals de la ciutadania.
“Càntirs de la memòria” vol consolidar-se com un espai permanent per la incidència i reflexió sobre el sector cultural a la ciutat, emmirallant-nos amb referents d'arreu que puguin ajudar a enfortir i consolidar models culturals de proximitat en clau de economia social i solidària.
Capacitat d'impacte social
L'Hospitalet és una ciutat caracteritzada per la migració i aquest és, en part, un aspecte cultural no resolt. Les polítiques d'integració sovint han folkloritzat les pràctiques culturals de la nova ciutadania provocant fractura en comptes de cohesió.
Als anys 70 s’obrí ala barri la Florida la primera aula de cultura de l'estat amb l'objectiu de pal·liar el xoc cultural de les migracions del camp a la ciutat. Les aules, referents als 80, han estat desactivades i l’únic model en matèria de polítiques culturals i economia que s’ofereix és el projecte del Districte Cultural.
Volem incidir en el valor de la cultura més enllà de la seva mercantilització i poder detectar indicadors que indirectament estan relacionats amb altres aspectes de l'economia que sovint queden invisibilitzats com el sosteniment de la vida, la redistribució dels recursos o el dret de la ciutadania a ser protagonista de la vida cultural del seus barris, no com a consumidores d'oferta cultural sinó com a agents actius.
Voluntat de transformació social
Sovint les anomenades ‘perifèries’ han estat objecte de produccions culturals (pel·lícules, novel·les, cançons...) sovint aquesta producció no es genera des del mateix territori i a vegades incideix en la reproducció de representacions estigmatitzants.
Qui produeix les narratives sobre la perifèria? On es distribueixen? Qui les consumeix? Són algunes de les qüestions rellevants per deconstruir la estigmatització de les seves pràctiques culturals i assajar altres marcs de sentit fonamentats en la noció de drets culturals.
